dijous, 10 d’abril del 2008

Sense tele


Ja deu fer uns dos mesos que no en tenim. De fet si que en tenim, pero no funciona, que pel cas, és com si no en tinguessim. La tele es va acollir al dret de vaga i ens ho va fer saver amb un "puff" sonor que en primera instància ens va deixar muts, 2 segons després ens vàrem fer la clàssica mirada de complicitat que va acavar amb una llarga riallada que encara ressona.
La qüestió, peró, és que no l'hem portat a arreglar.

I em podríes preguntar per què?
Doncs per curiositat. Personalment vull provar que se sent visquent sense aquest aparell que m'ha entretingut mils d'hores de la meva vida. No recordo haver viscut sense tele i ara veig més clar que mai que soc de la generació de la televisió. Sempre m'ha acompanyat. De la mateixa manera que els meus fills seran de la generació de les noves tecnologies. Ells han nascut envoltats d'ordinadors, internet, wifi i telèfons mòvils.

I no l'hem trobat a faltar?
Hi ha moments que reconec que hauria estat molt còmode. Sobretot per veure les notícies que és el que més ens interessa de la progamació. O el "Polònia" o el "que, qui, com". I també, no es pot negar, per fer una migdiada mentre fan un reportatge submarí.

I no us heu aburrit?
Doncs, per sort o per desgràcia, no hem tingut temps d'aburrir-nos. Entre els cursets de la Cris, i les meves reunions a hores de bruixes, no n'hem tingut de temps per assaborir el plaer d'aburrir-nos. I els dies que hem estat plegats a casa, ens hem dedicat a fer algun sopar intim, a començar el meu àlbum fotogràfic de quan era petit, o cosir aquell descosit que hi havia pendent des de no recordem quant.
Pot ser ara, que s'acaben els cursets de la Cris i jo deixo el meu càrreg al GEiEG, tenim més oportunitats d'aburrir-nos.

I no l'heu mirat ni mica?
Si, una miqueta si. Hem fet una petita trampa fent servir els ordinadors per mirar alguna película amb els nens, o per provat la curiositat de mirar la tele per internet.

I no us sentiu extranys?
Mira, curiosament, tenim bastanta gent que ens envolta que no en tenen de televisió a casa seva. Aquests, però, són militants de la causa. No l'han ni comprat. Ells hi creuen, i se'ls veu la mar de feliços, i no per això estan desinformats del que passa, per que la informació d'actualitat la pots trobar en altres formats.

I trobes que cal viure sense tele?
Reconec que està enormement integrada dins la quotidianitat de la nostra societat, fins al punt en que sovint les converses parlen de coses de la programació, d'aquelles imatges del telenotícies, d'aquella serie. Sort, pero, que ara hi ha tants canals que lo extrany és que n'hi hagi dos que hagin vist el mateix. Recordo quan els canals eren 2 o bé 4 i tots miravem el mateix alhora. Per això hi ha programes o sèries mítiques (Dallas, Magnum, 1.2.3, bola de drac, Mazinger Z...) que tots hem vist i que en podem parlar i riure'n tot cantant les cançonetes d'aquests programes que tots ens sabem.
Així doncs crec que per algú com nosaltres (amb la nostra edat i tipus de feina) la televisió és prescindible. Tot i així, part de la seva funció la pot substituir un ordinador, que pot fer la feina de la tele en moments puntuals.

I creus que en teniu per gaire?
No sé. Estem en període pde proves. Qui la troba més a faltar és la Cris els dies que jo estic de guàrdia. De moment deixem passar el temps. Jo, com aquell qui no vol, aprofitaré que aquest cap de setmana que tenim gent a casa a dinar per desplaçar subtilment la tele, el moble i els altres aparells (Dvd, vidro, tdt) fins al lloc dels mals endreços, només per fer una miqueta d'espai al manjador.

8 comentaris:

Xavier Diumé ha dit...

Jo sense tele encara me'n sortiria (en sé d'una que potser no tant). Ara, jo em moro si em treuen el interné!

Si no en tingués seria capaça de fer el muntatge amb punts d'accés més estrany per tenir-ne (et sóna?)

diL

Dani Coll ha dit...

Bon experiment...

casualment la nostra tele després de 13 anys també comença a notar l'edat i sovint perd la veu...

Potser si ens "deixa", provarem a fer el mateix que vosaltres, a veure què.

Salutacions

Anònim ha dit...

Hola,

Som d'un programa de televisió d'àmbit català que busquem famílies que visquin sense televisió. Si vosaltres encara no en teniu i voldríeu explicar-nos la nostra història, us agrairem que us poseu en contacte amb nosaltres. Podeu fer-ho al correu: merytxell@hotmail.com.

Moltes gràcies.

Núria Jar ha dit...

Hola Xevi.

Sóc la Núria de producció del programa Entre Línies de TV3.

Et contactem perquè estem preparant un reportatge sobre persones que viuen sense tele. Tal i com expliques al teu blog, aquest seria el teu cas, per tant, ens interessaria posar-nos en contacte amb tu per mail o telèfon.

Ens pots trobar a
Mail: produccio.el@sticaki.cat
Telèfon: 93 218 55 67

Molt agraïts!

sagisibina ha dit...

Opino que no tenir televisió no és ni bo ni dolent, és una opció, és un problema menys si es té algun fill teleaddicte... però es té menys informació...
Sartre ens ajudava molt en les qüestions existencials... però em penso que aquest senyor no és moda; cosa dels clàssics.

Anònim ha dit...

Hola! jo visc sense tele desde fa 8 anys i crec que mai le trobat a faltar. Va ser una opció voluntària que us recomano ( si més no durant un temps). Ara estic esperant un fill i tothom em diu "haurás de comprar una". Jo estic decidida a no fer-lo peró m'agradaria parlar amb gent amb fills que hagin triat aquesta opció. En coneixeu?
Gràcies.

Xevi ha dit...

Hola Rosa,
Si que conec més gent. De fet va ser arrel de veure amics nostres que havien agafat aquesta opció que nosaltres vàrem decidir de provar-ho. Continuem sense tenir-ne i més que contents. Val a dir que hi ha cops que hem fet servir l'ordinador per veure una película amb els nens un migdia de cap de setmana i que fet així és una activitat més que podem fer plegats tota la família.

Gent de la que et parlo va sortir juntament amb nosaltres en un programa que es va fer a tv3 http://www.tv3.cat/videos/820739/Control-daudiencia . Els de la tele, de fet, ens vàren trobar gràcies a aquest post del blog que tu has contestat.

Veig que en som uns quants. Al final haurem de fer una associació.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Grácies Xevi. Un programa interessant.
Si et prens en serio aixó de l'associació, m'avises!
(http://filant.blogspot.com)
Salutacions!