La Hipocresia dels estats i l'FMI

Un desinformat com jo podria arribar a confiar que els estats i els organismes que actuen a nivell mundial tenen una mínima intenció de fer alguna cosa per posar remei a la crisis. Però quan topo amb la realitat la indignació és màxima. Els grecs ho estan passant malament. Supressió de milers de llocs de treball, pujades d'impostos, retallades salarials del 15%. Fent el paper de bons de la película hi ha l'FMI donant prestecs que no reberà el poble si no que ompliran les arques de banquers i industrials. Sospito que d'aquí poc nosaltres arribarem al seu nivell i probablement més avall. Per anar fent boca NO US PERDEU aquest vídeo que m'ha fet arribar una amiga i que és una autèntica plantufada de realitat.

P.D: Que potser us penseu que la mort de Bin Laden i l'escandol del president de l'FMI és fortuïta? És el vell truc de despistar l'atenció. Mira, mira que passa allà per que no vegis el que tens al darrera.

La revolució dels indignats

Paral·lelament a les eleccions municipals del maig del 2011 hi ha un fet molt més transcendent que està fent aixecar el cap al món. La plantada que es va iniciar a a la plaça del Sol de Madrid el 15 de maig ha agafat tal importància que ha estès la seva energia a tot el planeta.
Estic content de que el poble reaccioni i demostri el seu rebuig a un sistema econòmic imperant a la major part de societats que les esta fent cada dia més injustes, més polaritzades, mes tristes i submises.
En nom de la democràcia (com a forma d'organització on les preses de decisions responen a la voluntat col·lectiva) s'ha instaurat un sistema de govern on el poder polític està sotmès i dominat pel poder econòmic. Així doncs, la presa de decisions ja no és d'un col·lectiu (tot i que electoralment i parlamentariament vol semblar-ho) si no que respon als interessos d'uns pocs. Alhora permet, sense posar cap límit, que l'oportunista depredador pugui endur-se un benefici econòmic desorbitat que acaba pagant el que no en té cap culpa.


He anat seguint, massa lluny pel meu gust, el que ha estat passant aquest dies i només cal veure les demandes que fan des del seu blog els acampats a BCN:

• STOP als privilegis de polítics (prou immunitats jurídiques i pensions més altes de les permeses)
• STOP als privilegis de banquers (devolució del capital públic aportat, regulació dels moviments especulatius)
• STOP als privilegis de grans fortunes (augment del seu tipus impositiu, tornar a deixar l'impost de successions tal com estava)
• Sous dignes (revisió del màxim i el mínim salarial, retirada de la reforma de les pensions), 
• Dret a la vivenda. 

Sanitat, educació, democràcies participatives... em semblen demandes que hauries d'haver estat superades per societats com les nostres. A mi em sona a comunisme però no es pot anomenar així per que aquesta paraula l'han embrutit tant que fins i tot han acabat pervertint l'esperit que propugnava.
Molts dels beneficis socials que ha costat anys de reivindicacions han estat eliminats sota l'excusa de la crisi. Fa poc gràcies a una amiga vaig llegir les 10 estratègies de manipulacio mediàtica de Noam Chomsky. El punt 2 d'aquest decàleg és "crear problemes i després oferir solucions". Tal com diu el mateix punt, ¿no creieu que la creació d'una crisi econòmica és l'acceptació d'un mal necessari pel retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics?
Alló de que "Se'ns pixen a la cara i diuen que plou" és una veritat com un temple.