Problemes globals
La globalització per la que aposto és una la manera de mirar la vida amb la intenció de ser conscients del nivell de gravetat dels nostres problemes al costat dels problemes d’altres sers humans.
Fa pocs dies un amic metge m’explicava anècdotes seves. De quan vivia als EUA em recordava com en una trobada entre companys seus hi havia un noi d’origen Africà que, mentre la majoria explicava petites trivialitats, ell narrava com durat la guerra que va tenir lloc al seu país va veure com mataven els seus pares i germans davant seu, i com es va haver de passar 24 hores fent-se el mort en una trinxera amb el cadàvers del seus familiars al damunt, fins que el “perill” va passar i va poder escapar. Què se li pot dir a una persona que t’acaba de dir això?
Si fóssim un extraterrestre amb visió externa del món, capaç de poder objectivar sobre tots i cada un dels problemes, segurament, molta gent dels que vivim al “primer món”, faríem riure davant les misèries que succeeixen a cada instant a d’altres parts del planeta. Desnutrició, malalties, explotació, violacions, tortures, etc. Una vida molt dura que en segons quins països penja d’un fil i a cada instant perilla per trencar-se i mentrestant nosaltres preocupats en consumir més o consumir encara més.
És cert que cada un es veu el seu melic i que costa molt mirar el del veí, però em fa mal el cor l’opulència de tanta gent que llença els diners en banalitats mentre l’altre meitat de món es fot de gana i seria capaç de viure tota la seva vida amb el que altres es gasten en coses innecessàries en un son dia. Per tant, la meva reflexió no va pel mileurista que ha d'anar tirant com pot ni amb el juvilat/ada que ha de fer malabars a la corda fluixa am b 500 € al mes.
Crec que els problemes de cada persona són prou grans en la mesura de la realitat particular de cada un, i la realitat que molts veuen a diari no és, sovint, la de la major part del món. Pot ser, per aquesta gent eludir altres realitats és una manera de ser més feliços, i per poder viure "tranquils" posen en pràctica la coneguda tàctica d'amagar el cap sota l'ala.
Així doncs, i això va per tothom, només voldria que fóssim una miqueta més globals de pensament i ampliéssim la vista una mica més enllà del nostre perímetre local. Pot ser així seriem més conscients de que el món està mal repartit, i que si uns tenim és per que altres no tenen.
