perdoni, que té hora?

L’altre dia intentava estudiar a la biblioteca i davant meu, a la mateixa taula, hi havia una noia que, pels llibres que tenia allà sobre, vaig veure que estudiava batxillerat. El cas es que va aixecar el cap i, amb tota la naturalitat del món em va preguntar: perdoni, que té hora?
Quina decepció... mai hagués pensat que aquesta pregunta, tant innocent a primera vista, es podia convertir en un ganxo de dretes directe a l’estómac.
Si clar... puc pensar que era un tracte de respecte d’una noia ben educada a una persona de més edat que desconeix. Sincerament, hagués preferit que s'hagués deixat l'educació al fons de la motxilla...

El problema és que he vist ben clar que ja he superat l’edat prudencial en que un jove de 16 anys, intuïtivament deixa de veure'm com a TU per passar a ser un VOSTÈ.

De moment, però, encara puc estar content. Tal com diu el meu pare encara hi ha una etapa pitjor, on les visites del metge s'acaben amb un: per l’edat que té encara està molt bé. Llavors, suposo, ja et deus veure terminal.