dimecres, 23 d’abril del 2008

quin desastre de mòn


Que bé que vivim i que poc que ens adonem de les realitats del mòn.
La revista d'intervida publica, en el seu número 32, un recull de dades que són per deprimir el més optimista.
Si no us agada rebre cops de puny de realitat no llegiu les dades que aquí llisto:

- Es calcula que en l'actualitat, més de 130 milions de nenes (entre dones i nenes vives) ha patit mutilació genital.

- Dos milions de nens, nenes i adolescents estan atrapats en xarxes de comerç sexual en tot el mòn.

- El 36% de les dones del mòn que tenen entre 20 i 24 anys es vàren casar abans de complir els 18 anys.

- Quasibé 220 milions de nenes entre 5 i 14 anys estan obligats a traballar en el mòn.

- Es calcula que 300.000 nens i nenes menors de 15 anys estan relacionats d'alguna manera amb la guerra.

- 150 milions de nenes i 73 milions de nens m enos de 18 anys vàren patir en el 2002 relacions sexuals forçoses o d'altres formes de violència física y sexual.

- Al 2005, més de dos milions de nens i nenes de 14 anys o menors vivien amb el virus del VIH.

Que trista és la realitat i que poc que ens l'ensenyen (o que poc que la volem veure). És millor viure-hi d'esquenes i així no amargar-nos l'existència.
Nosaltres ho podem fer.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Terricabres - Chomsky

Quin duet!!!
El Sr. Terricabras és una veu IMPRESCINDIBLE pel nostre país i pel mòn en general. És un veu de sensatesa que tant de bo els nostres governants en tinguessin, ni tan sols, un 0,7%.

A la seva pàgina web hi ha la traducció d'un article de Noam Chomsky que es titula "Som els amos del món" que cal llegir per entendre, el que no ho té clar, qui té el poder dem món i com aquests, alhora, dominen l'opinió del poble per amagar la seva supremacia i focalitzar amenaces sobre qui més els interessa.

És un goig passar una estona amb aquesta lectura.

dijous, 10 d’abril del 2008

Sense tele


Ja deu fer uns dos mesos que no en tenim. De fet si que en tenim, pero no funciona, que pel cas, és com si no en tinguessim. La tele es va acollir al dret de vaga i ens ho va fer saver amb un "puff" sonor que en primera instància ens va deixar muts, 2 segons després ens vàrem fer la clàssica mirada de complicitat que va acavar amb una llarga riallada que encara ressona.
La qüestió, peró, és que no l'hem portat a arreglar.

I em podríes preguntar per què?
Doncs per curiositat. Personalment vull provar que se sent visquent sense aquest aparell que m'ha entretingut mils d'hores de la meva vida. No recordo haver viscut sense tele i ara veig més clar que mai que soc de la generació de la televisió. Sempre m'ha acompanyat. De la mateixa manera que els meus fills seran de la generació de les noves tecnologies. Ells han nascut envoltats d'ordinadors, internet, wifi i telèfons mòvils.

I no l'hem trobat a faltar?
Hi ha moments que reconec que hauria estat molt còmode. Sobretot per veure les notícies que és el que més ens interessa de la progamació. O el "Polònia" o el "que, qui, com". I també, no es pot negar, per fer una migdiada mentre fan un reportatge submarí.

I no us heu aburrit?
Doncs, per sort o per desgràcia, no hem tingut temps d'aburrir-nos. Entre els cursets de la Cris, i les meves reunions a hores de bruixes, no n'hem tingut de temps per assaborir el plaer d'aburrir-nos. I els dies que hem estat plegats a casa, ens hem dedicat a fer algun sopar intim, a començar el meu àlbum fotogràfic de quan era petit, o cosir aquell descosit que hi havia pendent des de no recordem quant.
Pot ser ara, que s'acaben els cursets de la Cris i jo deixo el meu càrreg al GEiEG, tenim més oportunitats d'aburrir-nos.

I no l'heu mirat ni mica?
Si, una miqueta si. Hem fet una petita trampa fent servir els ordinadors per mirar alguna película amb els nens, o per provat la curiositat de mirar la tele per internet.

I no us sentiu extranys?
Mira, curiosament, tenim bastanta gent que ens envolta que no en tenen de televisió a casa seva. Aquests, però, són militants de la causa. No l'han ni comprat. Ells hi creuen, i se'ls veu la mar de feliços, i no per això estan desinformats del que passa, per que la informació d'actualitat la pots trobar en altres formats.

I trobes que cal viure sense tele?
Reconec que està enormement integrada dins la quotidianitat de la nostra societat, fins al punt en que sovint les converses parlen de coses de la programació, d'aquelles imatges del telenotícies, d'aquella serie. Sort, pero, que ara hi ha tants canals que lo extrany és que n'hi hagi dos que hagin vist el mateix. Recordo quan els canals eren 2 o bé 4 i tots miravem el mateix alhora. Per això hi ha programes o sèries mítiques (Dallas, Magnum, 1.2.3, bola de drac, Mazinger Z...) que tots hem vist i que en podem parlar i riure'n tot cantant les cançonetes d'aquests programes que tots ens sabem.
Així doncs crec que per algú com nosaltres (amb la nostra edat i tipus de feina) la televisió és prescindible. Tot i així, part de la seva funció la pot substituir un ordinador, que pot fer la feina de la tele en moments puntuals.

I creus que en teniu per gaire?
No sé. Estem en període pde proves. Qui la troba més a faltar és la Cris els dies que jo estic de guàrdia. De moment deixem passar el temps. Jo, com aquell qui no vol, aprofitaré que aquest cap de setmana que tenim gent a casa a dinar per desplaçar subtilment la tele, el moble i els altres aparells (Dvd, vidro, tdt) fins al lloc dels mals endreços, només per fer una miqueta d'espai al manjador.