dimecres, 10 d’octubre del 2007

Constitució Espanyola

S'acosta el 12 d'octubre i jo, com molta altre gent, no vull celebrar el que volen que celebri.
El Sr. Josep-Maria Terricabras l'ha tornat a encertar i enganxo descaradament el que ell ha publicat a El Periodico.cat per que em sembla molt encertat tot el que diu en el seu article que titula Constitució: ¿solució o problema?
"Els fets són tossuts, la realitat és dura. Darrerament, el PSOE i el PP s'abracen a la Constitució com si aquesta fos la resposta als problemes d'Espanya, sense adonar-se que allò que es posa en qüestió, sobretot des de Catalunya i el País Basc, és precisament la Constitució que ells abracen. Ja ho sé que la resta d'Espanya no la qüestiona. Però, aquests territoris, sí. Llavors, ¿com es pot pensar que la Constitució qüestionada ajudarà a resoldre els problemes d'aquells que la qüestionen? Per alguns, doncs, la Constitució no és part de la solució, sinó del problema.De moment, sembla que això es vol ignorar i es vol fer veure que és la Constitució la que ha donat 30 anys de democràcia a Espanya. ¿No seria més exacte, i més prudent, reconèixer els esforços que molts han fet per acceptar la transició i la Constitució fins ara? Quan uns quants milions de ciutadans demanen finalment una Constitució més flexible, que els tracti millor --encara que ells siguin menys que els altres--, ¿quin sentit té aferrar-se al text del 1978, no fer-los cap cas, menystenir-los i sotmetre'ls? ¿No seria més intel.ligent fer els canvis constitucionals necessaris perquè tothom es pogués encabir còmodament en una Constitució que avui és un element de divisió en comptes de ser-ho d'unió i de convivència? ¿Té sentit continuar remant fort mar endins quan alguns passatgers es troben malament?D'aquí a un parell de dies alguns alçaran banderes espanyoles i cridaran ben fort "Som Espanya". No hi tinc res a dir, que tothom cridi el que vulgui. Alguns, però, no pensen com jo: ja han anunciat que tots hauríem de cridar, per força, "Som Espanya". Aquest és el problema: el "per força". Quan milions de ciutadans han d'acceptar coses per força, quan no es fa res per atendre'ls, quan se'ls obliga a passar pel tub o se'ls fica a la presó, s'està perdent la raó democràtica i el principi de la fi s'acosta.En democràcia, l'única força és la de la raó, del consens. I la raó i el consens no es poden imposar. Una Constitució no serveix per imposar la democracia, sinó per manifestar-la."