Com a català, em sento com un titella.

El govern espanyol fa el que vol amb el nostre marc estatutari. L'aprova, el talla i el retalla. Tot en mans de 4 politics i jutges que fan i desfan servint-se de la demagogia i la seva interpretació de la llei com a tisora.

Ja està bé senyors! Que no estem en un pati d'escola i l'estatut no és cap piruleta que es pot prendre a un nen en base a un "per que ho dic jo que soc més fort i soc el que mano".

Si el poble català no desperta, ens quedarem com a peons d'Espanya.

L'Isabel-Clara Simó l'ha tornat a clavar.
La seva columna d'avuí dimarts al diari avuí és un resum molt encertat de la situació actual.

Aquí la teniu:
No ho dic per una enrabiada, ni per cansament, ni tan sols per dignitat; ho dic per pragmatisme: senyors polítics, feu el favor de tornar l’Estatut a Madrid perquè se’l pengin del nas. Fins i tot el pare de la criatura, Pasqual Maragall, ha dit que no serveix de res. Han violat la voluntat popular dels catalans, n’han fet befa –aquell graciós Alfonso Guerra exhibint un ribot–, han denunciat iradament sense arguments, han tallat, retallat i adulterat el que era fruit de mesos agònics de picabaralles, de consensos i finalment d’un acord aclaparador, referendat pel poble sobirà.

Ara veuen motius d‘inconstitucionalitat –s’ha lluït, el Tribunal Constitucional–, ara veuen motius d’il·legalitat –s’ha lluït el Tribunal Suprem–, ara diuen que la paraula nació, per la qual vam sortir un milió de persones al carrer, no val, i diuen que tampoc no val això de llengua pròpia, si no s’adverteix que “pròpia” vol dir de la intimitat, ara diuen que la comissió bilateral no val, ara diuen que no hi ha història pròpia, que la nostra és la d’ells, com diu Raimon. El text, així, no té cap utilitat ni respon a cap voluntat, ni tan sols enganyen ningú els maquillatges irrisoris com la famosa agència tributària (ha!). Si comparem, textos en mà, hi sortim guanyant amb l’Estatut vigent. No desaprofiteu també aquesta ocasió: torneu aquest text i digueu, no gràcies.

No per dignitat –no demano tant– sinó per pur pragmatisme polític. La llibreta de “pinta y colorea” amb què Múgica es distreu no té res a veure amb mi ni amb els meus conciutadans. Torneu-lo, que els tristos pagaments que us donen per callar no valen la pena.