Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suggeriments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suggeriments. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de juny del 2009

Fins sempre Mario


Hi ha persones que, tot i no haver-les conegut personalment sé, de ben segur, que em doldrà la seva mort. Són persones que no són cap parent ni amic, pero el que han fet ha influenciat d'alguna manera en les nostres vides. Fa fa gairebé un mes es va morir Mario Benedetti i ell és una d'aquestes persones.

Desconec molta part de la seva obra escrita ja que ha estat molt prolífic en diferents gèneres: novel·la, assaig, contes, crítiques, etc. Tot i així he llegit bona part de l'obra poètica i val a dir que em va seduir de dalt a baix. Quina tendresa, quina valentia, quina força... Molts dels seus poemes els he rellegit un grapat de vegades i ara, aquests dies hi he tornat.

Fa uns 16 o 17 anys vaig tenir la sort de poder estar en un recital que va fer juntament amb Daniel Viglietti, on combinaven magníficament poemes i cançons. Des de l'escenari radiaven una força que s'encomanava.

Després de la mort física del senyor Benedetti ens resta la vida de la seva obra que, de ben segur continuarà, per molts anys, rascant l'ànima de moltes persones.

Aquí poso dos poemes curtets i un vídeo d'ell amb un tall d'un dels tants recitals que vàren fer.

Tant de bo us agradi tant com a mi...

Viceversa

Tengo miedo de verte
necesidad de verte
esperanza de verte
desazones de verte.
Tengo ganas de hallarte
preocupación de hallarte
certidumbre de hallarte
pobres dudas de hallarte.
Tengo urgencia de oírte
alegría de oírte
buena suerte de oírte
y temores de oírte.
o sea,
resumiendo
estoy jodido
y radiante
quizá más lo primero
que lo segundo
y también
viceversa.

Estados de ánimo

A veces me siento
como un águila en el aire.
-Pablo Milanés

Unas veces me siento
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas.

Unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano.

A veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas.
Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Delicatessen




He descobert, per atzar, un programa de ràdio on posen una música bastant especial i interessant. Posen música sovint tranquila, delicada, tendre, però també alguns temes més "canyeros". Música amb una energia especial que de vegades et remou alguna cosa de dintre. Aquest programa del que parlo es diu Delicatessen. El dirigeix Albert Puig i el fan de dilluns a divendres a Icat Fm de 21:00h a 22:00. Com que a aquesta hora estic endreçant nens aprofito la web de icat.cat per escoltar-ho quan em ve bé, sobretot pel matí al despatx i mentre escolto el programa vaig veient quins albums sonen i em poso al dia de la música que m'agrada i, que si no me l'oferissin per ràdio, difícilment arribaria a descobrir.

No vull fer propaganda de ningú però el programa m'agrada, qui el porta ho fa bé, el que sona em fa vibrar i ho comento per si algú li interessa. Aquí és on vaig descobrir aquest tema d'Essie Jain que tinc ara com a recomanació musical.

Per arrodonir, el nom del programa, suposo, deu ser en honor a la pel·lícula Delicatessen de Janot i Caro. Un film divertidíssim i del tot genial que he vist un grapat de vegades, amb escenes tant fantàstiques com la del final que us poso aquí i que trobo senzillament preciosa. (poseu els altaveus)