Poble de Salt, m'heu deixat parat.

Sóc un saltenc nouvingut, fa 6 anys que visc a Salt. No vinc de l'Àfrica, vinc de Girona. Sí, ja sé que està aquí mateix, però sovint el més desconegut és el que tenim més aprop. Fa 15 anys que sóc diable de la colla d'en Pere Botero i de la seva mà vaig tenir l'oportunitat de tastar una miqueta de Salt, però ha estat en aquest últims mesos que m'he identificat amb un poble que no havia conegut fins ara.

Salt Decideix m'ha engrescat a mi i a molta gent que, poc o molt, hi hem dedicat un bon grapat d'hores, i aquest treball col·lectiu m'ha permès conèixer persones amb una il·lusió i una empenta que m'han agafat desprevingut.

Durant les primeres reunions de la comissió tots érem conscients de la realitat de Salt i sabíem que la gran feina seria la transmissió del nostre missatge a aquells que n'eren desconeixedors. Quina resposta tindríem d'aquest famós 43% de nouvinguts que són part del nostre poble? S'hi implicarien? Sabrien què els hi estàvem explicant? Ara ho he tastat i val a dir que he quedat sorprès. Quan els parlava i alguns em contestaven en català veia feina feta. Els veia escollir la papereta del sí sense amagar-se, sorprenent-me de la seva clara d'opció. Quan s'adonaven del que volíem i davant nostre tancaven el puny tot dient “per Catalunya” llavors tenies clar que ells també s'han fet seva la realitat del nostre país. Em deien “fa més de 25 anys que sóc aquí”; renoi, pensava jo, segurament més anys que vida tenen molts dels joves que han col·laborat amb la comissió. Aquesta gent, agradi o no, formen part del nostre poble, i cal que tinguin vot, que s'escolti la seva veu igual que la nostra perquè en un referèndum vinculant ells, indubtablement, donarien suport a la independència.

A la comissió s'han fet moltes coses i tal com es diu ara l'hem “liat” grossa. La preparació i execució d'aquests actes han aconseguit que gent de diferents àmbits, que potser no ens haguéssim trobat mai, hàgim compartit la mateixa il·lusió.

Per portar a terme un projecte com aquest fan falta vàries coses. Per començar una espurna, algú que doni la primera empenta perquè l'equip es posi a pedalar. Però l'equip no pedala si no té clar on ha d'anar. La meta és la independència i la independència no és només un punt d'arribada, també és un somni que molts portem a dins des de sempre, i aquesta és una de les grans forces del projecte doncs no hi ha res més encoratjador que lluitar pels somnis. Si en aquest esforç tens al sort de sentir-te acompanyat de persones que, com tu mateix, tenen somnis immaterials, intangibles i que són capaces de lluitar per ells, llavors la inèrcia és impossible de parar.

Un dia al sortir de l'escola dels meus fills parlava amb un altre pare sobre Salt decideix. A ell no li preocupava la independència ni tan sols hi creia. Li preocupava la ineptitud de la gent, el poc compromís, la desgana. Vaig marxar cap a casa tot pensant que potser sí que la societat últimament es mostrava així. Ara crec que li hauria fet falta estar a la comissió per veure la competència, el compromís i la il·lusió d'altres saltencs com ell. És en aquesta empenta on hi ha l'altre part de la força necessària per fer possible el que hem fet, i és aquí on he descobert un poble que desconeixia.

Citant un professor meu diria que la identitat és quelcom que en gran mesura es construeix. Els llocs on vivim són el medi on donem sentit al món i on actuem. Quan creem llocs, quan vivim els llocs creem identitats. Jo he tingut l'oportunitat de fer-me meu un espai, d'identificar-me amb ell, sobretot quan hi he trobat semblants amb les mateixes inquietuds que jo.

Enhorabona Salt, sou un poble magnífic.

Sobre les consultes del 13 D

Jo estic trist per com els mitjans de comunicació han bombardejat amb titulars com el del periodico que aquí copio.
"El 13-D trosseja el sobiranisme i obre l'ànsia electoral de CiU i Esquerra"
"Montilla adverteix que el resultat de diumenge no és extrapolable i el limita al nacionalisme radical"
Que trist és veure com els polítics s'aprofiten del treball dels altres encara que sigui per desprestigiar-lo.


A banda d'això estic supercontent, i ho dic amb la ma al cor.
Jo no crèia que s'arribés ni tant sols al 20% de participació, pero no cauré en la trampa que ha fet servir la premsa, amagant descaradament el resultat. S'han centrat només en la participació, comparant-la amb qualsevol altre referèndum organitzat amb tota la potència d'un estat. El que hauria d'haver estat notícia és que guanya en un 95% el Si. Algun mitjà ho ha destacat? Ho va haver de dir un polític del PP, que trist.

Tal hi fa, a mi no em treuen les ganes amb això. Ja hi tinc pell morta en la manipulació dels mitjans per part dels grups polítics. El que realment em fa vibrar és saber que 200.000 persones vàren sortir de casa seva per dir que són independentistes, tot i que només va poder votar una part molt petita de la masssa vontant del pais.

Mireu, quan era poc més que un adolescent i anava a les "manis" de l'onze de setembre sempre vèia les mateixes cares, vèia que erem els quatre de sempre, i segurament ho erem. Era transició, època convergent, època de baixades de pantalons, època de "anem fent que ara estem prou bé", època de reverències a la constitució espanyola. En pots anys les coses han canviat molt i el perfil del que votaria Si a la independància no és el mateix.
No vull de cap manera que uns diaris manipulats sense ètica ni objectivitat m'espatllin la festa, ni tampoc els quatre polítics de torn que volen fer servir les consultes de llançadora (si la volen fer servir ja els hi regalo, de fet han tingut els "sants pebrots" d'arrancar tot aquest enrenou, que no és poc).

Jo tinc clar que el camí cap a la independència del meu pais ja està en marxa. Les consultes són un pas més, un moviment cívic impressionant que no havia arribat mai ni a imaginar en un futur tant proper. No sé per què, però veure la gent moure's pel seu país em fa posar la pell de gallina.
Tots sabem que la indepèndència no serà demà, ni segurament tampoc l'onze de setembre del 2014 (que seria perfecte per canviar la cel·lebració d'una derrtota per una victòria). Pero sigui quan sigui jo hi penso ajudar en el que pugui, i espero d'aquí 40 anys asseure'm els meus nets a la falda i explicar-los "batalletes" sobre el país lliure que ells tenen i que jo vaig ajudar a construir. Segur que si haig d'esperar que els bandarres que tenim com a polítics moguin la panxa per quelcom més que per fer de "Millet", puc fer-me vell. Què carai, jo vull votar i vull que es faci una consulta encara que sigui només per que els espanyols i molts polítics catalans, no ens la deixen fer o no els ve de gust.

independència de Kosovo

A la senyora Chacón se li ha vist el plumero, i a l'estat espanyol també amb la retirada de les tropes de Kosovo. No volen dolar suport al procés d'independència del país, no fos cas que els paÏsos que estan subjugats dins l'estat que ells governen, tinguessin algun argument més per reclamar la seva autodeterminació.
L'estimat amic i humorista J.M. Aznar ja va dir l'any passat que reconèixer la independència de Kosovo, suposa "un immens error" i equival a "crear una possibilitat, un horitzó i una esperança" per a que altres nacionalismes considerin que també és realitzable "una opció similar" quan "arribi el seu moment". M'agrada per que diu les coses clares i no amaga les intencions reals.
Ara als socialistes se'ls hi ha vist la disfressa,doncs en temes de nacionalismes que no sigui l'espanyol són iguals que els del PP.

Sobre la independència de Kosovo cal tenir en compte que els EUA en són els principals impulsors per la divisió d'opinió europea, que el govern rus hi té interessos en exportacions energètiques i que els servis hi estan en contra, com els espanyols, ja que perden un 12% del seu territori.

Espanya quan vol és mes papista que el papa, però quan veu perillar territori, o sigui dinerets, mou el cul més ràpid que en Jaumet.

Tot i així els que aspirem a la independència del nostre país podem estar tranquils, ara ve la llei de referendums...

Vols 200 € més al mes?Demana la independència!

Sabies qe CADA MES dones solidariament 200€ a Espanya?
Aixó és el que ens costa a cada català l'espoli fiscal que fa l'estat espanyol amb Catalunya.
Ens costa a TOTS. Si, també a tu, votant del PSC i del PP, i també a tu immigrant (espanyol, africà, asiatic, etc. ) amb papers.

Vols saber-ne més?
http://www.espoli-fiscal.tk/
http://www.tancamentdecaixes.org/
http://www.racocatala.cat/

Volaree.... oooo

Si cada català, abans de volar amb una altre companyia en comptes d'Air Berlin, els hi fés arribar una carta o correu electrònic dien-los que haguessin pogut volar amb ells però no ho ha fet per la poca delicadesa que han tingut, pot ser serien capaços de multiplicar notes rebudes per euros i ja veuriem si els hi sortirien els números. . .

Com s'ho pot fer un poble per ser lliure?

Si deslegitimen els partits que la gent vota, si no se'ls permet fer una consulta polular, si la democracia que teòricament els ampara no els deixa parlar, si posen a la presó els seus representant polítics, si el poder judicial que els jutja està instrumentalitzat políticament?

Tot això no vulnera els drets humans?

El PSC perd per primer cop una moció en el ple i durant la Diada onejarà l'estelada a Girona.

Han hagut de passar gairebé 30 anys perquè el PSC veiés com prosperava una moció a l'Ajuntament de Girona malgrat el seu vot contrari. La moció, que presentaven ERC i CiU, va possibilitar aquest fet mai vist gràcies als vots de suport dels regidors d'ICV, que tenien llibertat de vot i tots tres hi van donar suport. En virtut de la moció aprovada, Girona farà onejar la bandera estelada durant la diada de l'Onze de setembre.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va defensar que el ple «no és ni el lloc ni el moment per resoldre temes identitaris». En aquesta línia, va afegir-hi que la bandera estelada «mai ha estat assumida pel Parlament» i va apel·lar a la senyera com a símbol d'unió dels catalans. El portaveu del PSC, Joan Pluma, va recordar que els símbols del país «s'han d'assolir per consens i no per conflictes polítics». També va assenyalar que l'estelada no està recollida en l'Estatut i va acusar CiU d'aprofitar la proposta per «dividir i fer pressió al govern tripartit». El regidor d'ERC, Joaquim Ayats, va defensar que es pengés l'estelada aprofitant el seu centenari i com a defensa «de la plena sobirania».

El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va assegurar que la moció no té «cap interès de confrontació» i va defensar la moció argumentant que la bandera estelada «transcendeix de qüestions partidistes» i, segons ell, s'hauria d'assumir «sense dramatisme».

El portaveu d'ICV, Joan Olòriz, va fer un discurs en què va admetre que el país té reptes més importants a afrontar i va reconèixer que la formació ecosocialista no té «com a prioritat un Estat propi». Malgrat això, va donar llibertat de vot als regidors i tots tres hi van votar a favor. El resultat final va ser de 13 vots a favor (ERC, ICV i CiU) i 11 en contra (PSC i PP).

Els populars es van alinear amb els socialistes, i la seva portaveu, Concepció Veray, va argumentar la seva oposició perquè «l'Ajuntament ha de representar tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva ideologia», una representativitat que, segons els populars, no es dóna amb l'estelada i que «aporta un debat estèril.

La secretària de l'Ajuntament va advertir que la decisió presa pel plenari vulnerava la llei que regeix els símbols institucionals. L'aprovació va rebre els aplaudiments de la CUP i Maulets, que seguien la sessió, després de la concentració que van fer abans del ple, ja que ells havien fet la proposta a tots els grups.

Un dels dubtes és on es penjarà l'estelada. El text de la moció permetria que s'hissés en un edifici prominent de la ciutat que no hauria de ser l'ajuntament. Un fet que permetria complir la llei i fer-la compatible amb l'essència de la moció. Avui es negociarà on es farà onejar finalment l'estelada.

FONT: cup.cat

Constitució Espanyola

S'acosta el 12 d'octubre i jo, com molta altre gent, no vull celebrar el que volen que celebri.
El Sr. Josep-Maria Terricabras l'ha tornat a encertar i enganxo descaradament el que ell ha publicat a El Periodico.cat per que em sembla molt encertat tot el que diu en el seu article que titula Constitució: ¿solució o problema?
"Els fets són tossuts, la realitat és dura. Darrerament, el PSOE i el PP s'abracen a la Constitució com si aquesta fos la resposta als problemes d'Espanya, sense adonar-se que allò que es posa en qüestió, sobretot des de Catalunya i el País Basc, és precisament la Constitució que ells abracen. Ja ho sé que la resta d'Espanya no la qüestiona. Però, aquests territoris, sí. Llavors, ¿com es pot pensar que la Constitució qüestionada ajudarà a resoldre els problemes d'aquells que la qüestionen? Per alguns, doncs, la Constitució no és part de la solució, sinó del problema.De moment, sembla que això es vol ignorar i es vol fer veure que és la Constitució la que ha donat 30 anys de democràcia a Espanya. ¿No seria més exacte, i més prudent, reconèixer els esforços que molts han fet per acceptar la transició i la Constitució fins ara? Quan uns quants milions de ciutadans demanen finalment una Constitució més flexible, que els tracti millor --encara que ells siguin menys que els altres--, ¿quin sentit té aferrar-se al text del 1978, no fer-los cap cas, menystenir-los i sotmetre'ls? ¿No seria més intel.ligent fer els canvis constitucionals necessaris perquè tothom es pogués encabir còmodament en una Constitució que avui és un element de divisió en comptes de ser-ho d'unió i de convivència? ¿Té sentit continuar remant fort mar endins quan alguns passatgers es troben malament?D'aquí a un parell de dies alguns alçaran banderes espanyoles i cridaran ben fort "Som Espanya". No hi tinc res a dir, que tothom cridi el que vulgui. Alguns, però, no pensen com jo: ja han anunciat que tots hauríem de cridar, per força, "Som Espanya". Aquest és el problema: el "per força". Quan milions de ciutadans han d'acceptar coses per força, quan no es fa res per atendre'ls, quan se'ls obliga a passar pel tub o se'ls fica a la presó, s'està perdent la raó democràtica i el principi de la fi s'acosta.En democràcia, l'única força és la de la raó, del consens. I la raó i el consens no es poden imposar. Una Constitució no serveix per imposar la democracia, sinó per manifestar-la."

Les coses son diferents avuí que ahir

En contra del meu pessimisme habitual, avuí veig les coses amb més bon ull.
Miro enrere i veig que fa 20 anys parlar de l'independència podia ser cosa de 4 grupets de xavalins.
No era un tema de debat DIARI dels mtjans de comunicació, i que un vicepresident de la generalitat marqui una data per un referendum d'autodeterminació era pura fantasia tot just a l'època Pujolera.

Hi ha grapats de plataformes, grups, partits, associoacions, iniciatives...
http://www.tenimeldretdedecidir.org/,
http://www.focda.catalunyaonline.com/
http://www.lobbyperlaindependencia.org/
http://www.llibertat.cat/
http://immi.cat/

Em dona la sensació que la gent es mou, pot ser no tal com voldríem, pero que fan coses, hi dediquen esforços, i només veure que hi ha aquesta gent que s'hi esmerça m'adono que l'audodeterminació no la podran parar aquest polítics venuts i panxacontents que tu tant bé dius. Nosaltes també som votants.

De ben segur que és una cosa que potser ni jo arribaré a veure (tant de bo els meus fills), però la gent en parla, es debat, i per més de cul que els espanyols s'hi posin, l'evidència, al final, caurà pel seu popi pes.

Per molts anys, el jueves.

Quin ridícul el senyor jutge que ha ordenat el tancament del Jueves. Si el que volia era que es venessin més revists que mai, ho ha aconsseguit. Si el que volia era que la monarquia quedés en ridícul, ho ha aconsseguit.

Quin ridicul volent aturar la publicació anant a buscar les plaques d'impressió. Com si encara les revistes es fessin com fa 30 anys. Aquest home no sap que vivim en una societat digital. Ell encara pica la seva olivetti.

Aixó si, amb lo de les caricatures de Mahoma vàren ser més papistes que el papa criticant de valent la censura, i abanderant la llibertat d'expressió.

Aquí us poso la portada. En els últims anys la revista ha pubicat Tires còmiques de la família reial a cada edició i no ha passat res. Pero com que es veu que va sortir al programa del TV Tomate, la cosa s'ha convertit en escàndol nacional. Que trist l'espectacle. Pais de pandereta!

Com a català, em sento com un titella.

El govern espanyol fa el que vol amb el nostre marc estatutari. L'aprova, el talla i el retalla. Tot en mans de 4 politics i jutges que fan i desfan servint-se de la demagogia i la seva interpretació de la llei com a tisora.

Ja està bé senyors! Que no estem en un pati d'escola i l'estatut no és cap piruleta que es pot prendre a un nen en base a un "per que ho dic jo que soc més fort i soc el que mano".

Si el poble català no desperta, ens quedarem com a peons d'Espanya.

L'Isabel-Clara Simó l'ha tornat a clavar.
La seva columna d'avuí dimarts al diari avuí és un resum molt encertat de la situació actual.

Aquí la teniu:
No ho dic per una enrabiada, ni per cansament, ni tan sols per dignitat; ho dic per pragmatisme: senyors polítics, feu el favor de tornar l’Estatut a Madrid perquè se’l pengin del nas. Fins i tot el pare de la criatura, Pasqual Maragall, ha dit que no serveix de res. Han violat la voluntat popular dels catalans, n’han fet befa –aquell graciós Alfonso Guerra exhibint un ribot–, han denunciat iradament sense arguments, han tallat, retallat i adulterat el que era fruit de mesos agònics de picabaralles, de consensos i finalment d’un acord aclaparador, referendat pel poble sobirà.

Ara veuen motius d‘inconstitucionalitat –s’ha lluït, el Tribunal Constitucional–, ara veuen motius d’il·legalitat –s’ha lluït el Tribunal Suprem–, ara diuen que la paraula nació, per la qual vam sortir un milió de persones al carrer, no val, i diuen que tampoc no val això de llengua pròpia, si no s’adverteix que “pròpia” vol dir de la intimitat, ara diuen que la comissió bilateral no val, ara diuen que no hi ha història pròpia, que la nostra és la d’ells, com diu Raimon. El text, així, no té cap utilitat ni respon a cap voluntat, ni tan sols enganyen ningú els maquillatges irrisoris com la famosa agència tributària (ha!). Si comparem, textos en mà, hi sortim guanyant amb l’Estatut vigent. No desaprofiteu també aquesta ocasió: torneu aquest text i digueu, no gràcies.

No per dignitat –no demano tant– sinó per pur pragmatisme polític. La llibreta de “pinta y colorea” amb què Múgica es distreu no té res a veure amb mi ni amb els meus conciutadans. Torneu-lo, que els tristos pagaments que us donen per callar no valen la pena.